¿Te quedaste con ganas de decir? | ||
¿Te quedaste con ganas de decir? | ||
Un grup, heterogeni i en moviment, de Teatre de l'Oprimit i les Oprimides.
Algunes vivim a Barcelona, les atres estem lluny però sempre part de Teatraviesas.
Teatraviesas és un grup de Teatre de l'Oprimit i les Oprimides (TO) autogestionat i en evolució permanent que neix a Barcelona el 2005 amb l'objectiu d'analitzar i tranformar diversos temes de la nostra societat que ens preocupen, a través del TO. Som un col·lectiu de RAI i actualment ens centrem en temes gènere. Donem tallers per a multiplicar aquesta eina i representem obres de Teatre Fòrum dels temes treballats.
Per a qualsevol cosa pots escriure'ns a:
info@teatraviesas.org
O ens pots trobar a:
RAI c/ Carders 12, Barcelona. 
Arc de Triomf -
Jaume I
|
Per qualsevol cosa:
![]() Excepte allà on s'indiqui el contrari, el contingut d'aquesta web està subjecte a una llicència de Creative Commons. | ||
1 comentari per a "¿Te quedaste con ganas de decir?".
1. Els camins de la Lara i el Cercle
No vaig estar a la representació de Palma perquè sóc de Barcelona.
Però vaig venir a la Teixidora aquest principi de Novembre, i vaig quedar sorpresa amb la tremenda capacitat simbòlica del Grup i de l'obra. Em va saber greu haver de marxar abns de poder participar en el forum, i ho hagués fet per rectificar la trajectòria de la Lara, engabiada en els seus sentiments de responsabilitat del benestar de la seva parella. Jo he estat així en una ocasió, sé que és perquè es va acabar liant.
Hi ha moments en què deixes de sentir-te responsable i culpable alhora de la seva vuidor quan no estàs 100% per ell, i t'adones de l'egoísme que suposa que ell et faci responsable d'omplir allò que només és problema i responsabilitat seva. En el meu cas, vaig trobar que es va empipar tant que la seva violència el va duur a dir-me coses de l'estil "és que vols que sortim a les notícies?!", "si vols patir, ara sabràs el que és patir"... són afirmacions que et fan a la idea del que està disposat a fer per mantenir-te a les seves mans, captiva dels seus desitjos, la seva dependència pueril, que emergeix quan tú t'ocupes de tú mateixa i només dels teus desitjos.
La Lara tenia les amigues al costat, amb possiblitat d'obrir-li els ulls. Jo no. Tot i així, es debatia entre la necessitat d'ell de tenir-la pendent del seu benestar, i les seves necessitats i projectes socials.
Hagués sortit a provocar un canvi, del tipus que fos, per trencar aquell cercle dient-li que marxava i que ja tornaria. Que aprofités per fer les seves coses i trobar-se amb la gent que vulgués. Li hagués dit que s'anès acostumant a aquell nou ritme, perquè les coses començarien a rutllar diferent per tant de mantenir viva la flama de la parella i la flama de la seva integritat personal, social i emocional.
No sé quin tipus de reaccionar haguès causat en l'actor, però m'haguès agradat véure-la.
I això és tot. Prometo que la propera vegada no em caldrà escriure perquè hi seré per participar en el forum. M'haguès agradat veure-us en el Forum contra la Violència de Gènere que es va celebrar a l'Espai Francesca Bonnemaison de la mà de la Plataforma unitària contra la Vioñència Masclista, Va ser molt interessant i hi van estar presents els Afige, Homes per a la Igualtat.
Espero tornar a veure-us aviat.
Mònica Illanas (qui us trucà per venir al Fòrum)
Envia un nou comentari